Després de molts anys insistint en retrobar i treure els gegants de l'església de Sant Pere de les Puel·les, i davant de la negativa del rector, el senyor Juli Carbó i Montardit de manera desinteressada i juntament amb altres amants de la cultura popular, van decidir dur a terme un gran projecte pels barris del Casc Antic, la creació d'uns gegants representatius d'aquest.

​

Aquest grup de gent emprenedora van escollir a l'artesà cardoní Antoni Mujal, per fer realitat la creació de dos personatges vinculats amb els dos grans barris del Casc Antic, el barri de Sant Pere i el de la Ribera.

​

La seva estrena va ser ben singular, es va celebrar el 5 de febrer de 1995 en un nou espai urbà dels carrers Allada i Vermell i van participar tots els gegants del districte de Ciutat Vella, inclosos els gegants de la Casa de la Caritat; aquest és l'únic cas d'uns gegants que tenen sis parelles de gegants com a padrins, sense oblidar-nos l'actriu Mercè Bruquetes i el president del Districte senyor Xavier Casas, que foren els padrins de carn i ossos.

​

El gegant, en Peret, vol representar un fanaler de finals del segle XIX, ofici típic de l'època, ja que els barris del Casc Antic, també conegut com el barri dels fanals, va ser el primer lloc de Barcelona on s'instal·laren els fanals de gas. Al gegant se l'anomenà Peret, com el patró del barri, Sant Pere.

​

La Marieta de l'Ull Viu, geganta del Casc Antic de Barcelona, representa una figura real i alhora llegendària, la Marieta de la cançó, la que anava a la font del Gat i sempre ben acompanyada. Es diu que aquest personatge vivia al barri de la Ribera, que tenia l'ofici de planxadora i sempre duia un cistell de roba. Després de que un soldat la deixés prenyada marxà avergonyida del barri. Anys més tard tornà, i l'ajuntament li va concedir una paradeta d'anissos i llaminadures a la plaça de Sant Agustí Vell, que la va fer popular.